Sis dies després dels resultats electorals, pas a reproduir les meves sensacions i opinions al respecte. Dividiré aquest article en tres parts: essent la primera una valoració dels comicis a les Illes Balears; la segona, una opinió crítica sobre els nostres resultats amb El Pi i, finalment, un anàlisi dels escenaris i horitzons que s’obrin a partir d’aquesta data.
Així doncs, els resultats del passat diumenge han consolidat la tendència de les generals on el partit socialista ha triomfat, per primer cop a les Illes. Això suposarà, també per primera vegada, la reedició d’un pacte de progrés. I clar, aquest canvi de paradigma ens duu a imaginar l’escenari de futur d’aquesta terra. Convé recordar que en el conjunt de les Illes Balears, especialment a Eivissa i a Mallorca s’hi arrela una tradició liberal-conservadora, hegemònica en el plànol global i municipal, i que ara queda trencada per una victòria sense precedents del partit que encapçala Francina Armengol després d’un govern d’esquerres sense rellevants escàndols. Després de 40 anys de consolidació del centre-dreta regionalista, ara veim com es produeix l’inici d’un nou cicle, on les majories absolutes queden descartades i on forces profundament centralistes creixen en vots i presència a les institucions.
En segon terme, vull aportar una reflexió crítica sobre els resultats de la meva formació, d’El Pi – Proposta per les Illes Balears. Mantenir els tres diputats en un escenari de polarització i després d’una campanya de les generals molt intensa pot ser vist a primera ullada com quelcom positiu. Però, tenint en compte el descens de més de 50.000 vots del Partit Popular o els més de 20.000 de la formació MÉS, s’observa com El Pi en cap cas constitueix un valor refugi per situacions de descens de suport d’altres partits. I això reflexa un panorama on el nostre creixement s’estanca. D’una banda, mantenim la presència municipal potent arreu de pobles de la Part Forana de Mallorca però ens estancam dins l’àrea metropolitana de Palma. Una àrea metropolitana que engloba la meitat de la població de Mallorca. I això, ens ha de dur sí o sí a fer una profunda reflexió i a un canvi d’estratègies. D’entrada, una potenciació de la imatge d’El Pi que inclogui l’aparició de noves cares i nous missatges. Amb més de 99 regidors i 18 batles aquesta legislatura hem demostrat que tenim gent preparada i que som un bon partit de gestió. Però cal més. Hem de sortir de les tradicionals banderes del petit comerç i lloguer turístic –i dic sortir que no vol dir abandonar-les– per apostar per conceptes actuals com la sostenibilitat que emana de l’Agenda 2030 de Nacions Unides, l’aposta per un model econòmic més diversificat i que aposti per tecnologies de la informació i la innovació o, una aposta clara per un model social que inclogui nous moviments socials com el feminisme, o el FridaysForFuture. Fallam a l’hora de transmetre un missatge, encara que certa és la dificultat de recerca d’altaveus en un context de gran presència de mitjans de comunicació de masses estatals. I fallam a Menorca i a Eivissa on, tot i fer un discurs balearista o de construcció d’una realitat més enllà d’administrativa, no acabam d’arrelar i tan sols mantenim presència en alguns ajuntaments.
Finalment, l’horitzó que s’observa a curt termini és una absència d’eleccions de gran calat, havent passat generals, municipals, autonòmiques (la gran majoria) i europees, lo que durà a un possible escenari de reformes, on només s’haurà de destacar les eleccions gallegues i les probables catalanes per a la tardor. Però tornant en aquest camp de reformes, cal donar suport a les nostres institucions i als partits que hi tendran presència per a assolir grans acords aquí per a poder negociar amb l’Estat amb major força. Previsiblement, aquesta legislatura es negociarà el nou sistema de finançament, mentre que a Europa haurem d’asseure’ns per a tractar temes fiscals relacionats amb la insularitat. Venen temps de canvis, d’acords i pactes i cal ser-hi per a ser decisius. Perquè del que surti aquí, suposarà la consolidació d’un nou model. Ara la pregunta és si volem ser rellevants i si volem tenir importància.
