Sense novetats al front. El dèficit continua sent, tot i disminuir, un dels grans problemes d’aquest país. Dijous passat vam conèixer que el conjunt d’Administracions Públiques s’havien desviat uns 10.400 milions d’euros, passant del 4,2% negociat amb Brussel·les al 5,16%. El titular, però, va ser el següent: “Las Comunidades Autónomas incumplen debido al despilfarro”. Però, què hi ha darrere dels titulars? I, quin grau de veracitat tenen?
És ben cert, que el límit de dèficit pactat era del 4,2%, i que el límit per a les Comunitats Autònomes era del 0,7%. Així doncs, tan sols 3 regions han assolit xifres per davall del límit (País Basc, Canàries i Galícia). Tota la resta han superat de forma extensa el límit pactat. En canvi, l’Estat central, fent gala d’una responsabilitat màxima ha aconseguit disminuir del 2,9% pactat, fins al 2,68%. Amb aquests nombres damunt la taula, el titular resultant és clar: Les CCAA incompleixen perquè són irresponsables i l’Estat central compleix.
Però clar, no mirem aquestes xifres amb caràcter relatiu sinó amb caràcter absolut. No hi ha cap Comunitat Autònoma que gasti major proporció que l’Estat. És més, el límit del 4,2% és el sumatori del dèficit de l’Estat central, de les CCAA, i de la Seguretat Social. Pactar que l’Estat pugui gastar un 2,2% més que les Comunitats Autònomes quan són aquestes les que tenen transferides les competències amb major despesa (sanitat, educació i serveis socials) és quasi quasi maquiavèl·lic. A més, la Seguretat Social, també depenent del Ministeri d’Hisenda, s’ha desviat del 0,6% a l’1,26%.
És cert que totes les Administracions Públiques generen un dèficit anual, que tot i que es va reduint, segueix sent estructural. Ningú ha de gastar més del que té. Ni les famílies ni les autoritats públiques. Però, fer que la principal retallada sigui sobre les CCAA i concentrar l’austeritat damunt sanitat i educació, quan ambdós són els pilars de l’Estat del Benestar, és poc ètic. Perquè no us enganyeu mirant els titulars, les CCAA encara generen dèficit, però no són el vertader problema. El problema principal el té i el seguirà tenint l’Estat central, mentre no sigui capaç de mostrar-se exemplar i assumir una major retallada.
Així doncs, les estisores seguiran en el dia a dia del proper Govern. I, des d’aquí, llenç un suggeriment, un repte. Seran capaços des de Madrid d’aplicar-se el mateix que exigeixen a les administracions autonòmiques? Què tal si es posen el límit de dèficit del Govern central al 0,7% pel 2016? Sol ser dur empatitzar. Més dur encara és beure de la teva pròpia medicina.