Autonomia, definit per l’IEC com la qualitat d’autònom. Aquest mateix òrgan defineix autònom com el dret o la facultat per governar-se a si mateix. Segona accepció: Condició de qui no depèn de ningú. La Constitució de 1978, –com ja feia la de 1931– permet l’accés a l’autonomia de les regions. Després de 38 anys, m’agradaria fer-ne balanç.
Comenta el Ministre d’Hisenda en funcions, el senyor Montoro que s’ha fracassat en la construcció de l’Estat de les Autonomies. Perquè ens enganen? L’Estat de les Autonomies és el major èxit dels defensors de la centralització de l’Estat. Són els triomfadors de la partida. Quan jugues a escacs, és habitual sacrificar unes peces per poder matar-ne d’altres. Què ens van donar competències en educació? Sí. I en salut? També. Molt bé. Em podríeu dir quines són les competències que tenen una major despesa? Clar, educació i salut. Aquestes, juntament amb la cessió pel tema dels símbols han estat els ‘peons’ particulars dels centralistes. Un bon jugador no té cap por de sacrificar una sèrie de peces per aconseguir la partida. Ells ho sabien, i van jugar bé.
Quina autonomia es pot tenir, quan amb un pressupost de 4.000 milions –en el cas de Balears– es té un deute de 9.000? Quina autonomia tens quan depens de forma absoluta dels doblers que venen de Madrid? Que es quedin la salut i l’educació i que ens deixin la recaptació tributària. Aquesta serà la nostra vertadera autonomia. Perquè, els imposts, representen el rei al tauler. Sense ell, la partida s’ha acabat. De res serveix jugar a escacs si no podem moure la reina perquè estem fermats de peus a cap. Com passa avui dia.
Cada vegada que el senyor Ministre d’Hisenda ens amenaça, ens està posant en escac. Depenem d’ell, al cap i a la fi, de la seva decisió. Som, aleshores, realment autònoms? Agafem de nou la definició de l’IEC. Tenim la condició de qui no depèn de ningú? L’Estat de les Autonomies ha estat un gran fracàs pels qui apostam per la descentralització. El seu èxit és la nostra derrota. Quan penses en l’autonomia t’imagines una partida d’escacs amb les 16 peces al teu terreny. Nosaltres en començam amb 8, i tenim la reina fermada de braços a cames. I això només pot dur a una cosa: A l’escac i mat.
