La violència no té cabuda a la nostra societat. El terrorisme tampoc. La democràcia consisteix a opinar i discrepar, però sense arribar a les mans. No és que sigui el millor sistema, –que ho és– sinó que a més, és l’únic capaç de garantir la convivència.
A Europa tenim, sense cap mena de dubtes, un problema amb el terrorisme islàmic, que no amb la religió islàmica. Som els objectius d’unes persones que, nascudes aquí, ens veuen com la diana, el blanc on ferir, on descarregar les seves ires. Tenim un greu problema quan persones nascudes aquí no se senten part d’aquesta comunitat, estan excloses socialment i ens veuen com l’enemic.
Diuen que per trobar solucions als problemes, hem d’acudir als orígens i a les causes que els han provocat. Així doncs, quin és el fet que origina aquest allau d’atacs frontals a la societat civil del vell continent? Tornem a l’inici: “La violència no té cabuda a la nostra societat. El terrorisme tampoc”. Però i si som nosaltres els que exercim la violència. Girem la truita per un moment. I si som nosaltres els terroristes?
Amb les suposades missions de pau, anam amb la finalitat d’ajudar i d’assegurar i garantir la integritat de la població civil de l’Orient Mitjà. Però, no us estaria contant res de nou si us digués, que hem estat els causants de moltíssimes morts, de dones, infants, professors, metges, amb el simple pretext de garantir la seva seguretat. A la Tercera Llei de Newton, s’enuncia precisament que: una força exercida sobre un objecte, genera una altra força de igual magnitud i sentit contrari. Per tant, això d’aquests dies, i d’aquests darrers mesos, no seria més que les represàlies i conseqüències dels nostres actes.
Som nosaltres els que atacam, amb el pretext de bombes de destrucció massiva, o amb l’excusa d’acabar amb el terrorisme i amb el fanatisme. Però, sent sincers, l’únic que fem és augmentar-lo. L’efecte multiplicador. Som allò que dóna ales a lo que denunciam. Som la dosi perfecta per la combinació d’un còctel molotov explosiu. Som els primers terroristes. Sempre ho hem estat, a la història em remeto. No obstant, qui pensi que això és una justificació als atemptats de París o Brussel·les és que no ha entès res. Els atemptats seguiran demà mateix. Els faran els Estats Units, Alemanya, Espanya o qualsevol altre. Amb morts. Aquest cop sense tant renou mediàtic. I això en generarà molts altres, en una roda que no acaba mai. En una roda que nosaltres hem començat.
