Aquests dies hem viscut la primera investidura de la XII legislatura a les Corts Generals. Una més de l’esperpèntic espectacle polític al que estem sotmesos. La investidura, un cop més ha estat fallida. Les matemàtiques no acaben de quadrar per arribar a la meravellosa xifra dels 176 –la de la majoria absoluta–. No obstant, la correlació de forces actuals s’hi troba a prop. A tan sols 6 diputats d’aconseguir-la. D’aquests escons 5 els aportarà si no hi ha cap sorpresa el PNB una vegada transcorregudes les eleccions basques.
I seguint amb les matemàtiques… supòs que a ningú se li escapa que tan sols en queda 1. Un únic diputat. Un diputat d’or. Algú s’imagina el que estarien disposats a donar Rajoy, Rivera i companyia per aquest últim escó? A tu mateix, estimat lector te deman: No t’agradaria ser el que tingués aquest poder? Tenir la possibilitat de donar o llevar el suport al candidat amb tan sols 1 diputat. En definitiva, tenir la paella per la màniga.
Analitzant la realitat política balear, trobam que 4 són els partits amb representació a Madrid per les Illes. Aquests són PP (3), PSOE (2), Podemos (2) i C’s (1). Tots ells partits nacionals. La difícil possibilitat d’afegir un partit propi de les Illes, se va esvair una vegada més, doncs Més (formació de centre-esquerra) es va coaligar amb Podemos. Així doncs, si ja hi havia poques paperetes per treure la rifa, ara encara es complicava més.
Finalment, la disjuntiva a la que arribam, i per tant el dilema que se’ns planteja és el següent: O renunciam a exercir influència a Madrid com a regió rica i, anam enviant uns diputats que ni lluiten, ni treuen res per a Balears –com els darrers 40 anys–, o per contra, trobam una alternativa difícil però a llarg termini viable que ens permeti aconseguir un finançament i unes condicions fiscals (Règim Especial Balear) molt millors.
Pels que dubtau de les conveniències d’estar ben finançats per l’executiu central, vos record que les Comunitats Autònomes tenen transferides les competències socials d’educació i sanitat. I per tant, també el cost que generen. Tenir un bon finançament doncs, repercutiria de forma directa en els ciutadans gràcies a l’augment de metges, la reducció de les llistes d’espera, uns ràtios inferiors d’alumnes per aula, etcètera, etcètera.
Els resultats que podria assolir el diputat d’or del que abans parlàvem. Perquè tenir-ne un suposa existir, suposa tenir cobertura mediàtica i, si tens sort i està la cosa difícil per aconseguir majories, suposa obtenir avantatges i contraprestacions. El diputat que pot fer que Balears torni a tenir influència a Madrid –si és que mai n’ha arribat a tenir–. Vos parl d’una opció política de centre que sigui capaç d’arribar a assolir un diputat. I si fos de El Pi – Proposta per les Illes?
