He deixat de creure en la societat. De fet, ja fa molt que hi vaig deixar de creure. Digueu-me conformista, exagerat, o ploramiques. Coneixem la història per no repetir els errors del passat. En teoria. El model del ‘knowledge’ –del coneixement– d’aprendre en base a l’experiència ja adquirida. Però tal com coneixem els errors del passat, tenim tendència a repetir-los. És una afició un tant peculiar.
Estem sortint de la crisi econòmica-financera del 2008. Som a les portes de sortida. Ja veiem la llum al final del túnel. I, tal com sortim d’una crisi, n’entrem a una altra. Una de valors, de canvi de model, de conflictes internacionals.
Als Estats Units, Donald Trump serà –si no hi ha canvis de darrera hora– el proper candidat republicà a la Casa Blanca. Entre les seves propostes estrella: construir un mur al llarg de la frontera de Mèxic, enviar de tornada a tots els refugiats siris i, el bloqueig total a l’entrada de musulmans al país nord-americà. Sembla mentida estar parlant al segle XXI de construir nous murs i d’expulsar gent per raça o religió. Però més kafkià sembla, que aquestes mesures comptin amb el vist-i-plau de la gent.
A Europa però, no ens salvem gaire més. Parlem de valors europeus, quan deixem tirats als refugiats a Idomeni i Lesbos. On és ara la dignitat humana? On és ara el dret a l’asil? Quan l’Occident deixa de ser Occident, res ens diferencia de les altres regions. Hem deixat de ser una societat avançada per fer passes enrere. Per tornar a cometre els mateixos errors del passat. I, mentrestant a l’altra banda del món, creix de cada cop més, l’Estat Islàmic. Uns radicals religiosos, que en la creença de combatre els infidels, no tenen cap tipus de mirament en immolar-se, en matar civils o inclús en destruir el patrimoni cultural.
Dos trens que es dirigeixen en sentit oposat a un mateix punt, on es produirà el xoc. Els Estats Units patriotes partidaris d’anar a la guerra contra els religiosos fanàtics. Qui és el radical, al cap i a la fi?
Jo, he deixat de creure en la societat. En una societat que ha abandonat el progrés i l’opinió crítica per abraçar els populismes i la demagògia. Le Pen, primera força a França. A Àustria, l’extrema dreta ha arrassat a la primera volta de les presidencials. Torna-m’hi torna-hi. Dos mil setze o 1939?
