Passejant per vora la Llotja. Avui és el dia de les Illes Balears. Moltíssima gent. Alguns coneguts. Dia festiu, afavoreix la participació, inclòs la massificació. Ple de paradetes. Veig el Vicepresident del Govern. Seguim caminant i ens trobam amb el Conseller de Treball. Uns passos més enllà ens topam amb el portaveu del Govern parlant amb periodistes. Ni rastre de la policia nacional. Tot molt familiar, tot molt natural.
L’època d’anar escortat per la guàrdia civil sembla haver acabat. Però aturem-nos a pensar. Us sembla normal que un representant públic hagi d’anar rodejat de membres de forces i cossos de seguretat en les seves visites a pobles? No estem parlant ni del papa de Roma, ni tan sols del president nordamericà. Torn a reflexionar. I em torn a fixar amb en Biel, en Iago i en Marc. Els nostres representants que administren tots els temes públics. Gent preparada, però gent del carrer. Com ha de ser. Com sempre havia succeït. Vos imaginau 12 anys del govern Cañellas rodejat de la guàrdia civil a les seves visites a Manacor, Porreres o Llubí? Oi que no? La normalitat torna sempre a l’escena pública.
Els polítics han de poder assistir a tots els actes públics. És lo lògic. I no haver d’evitar-los. Que la confrontació es quedi al Parlament i als bars, i que no passi d’allà. Segueix sent el dia de les Balears, una commemoració. La festa de les Illes. La gent s’entremescla, polítics i ciutadans, sense cap distinció. Com hauria de ser sempre. Entram al pati del Consolat, com si fos casa nostra. Avui és un dia festiu. Però tot i així, tot segueix sent molt familiar. Tot molt natural. Com hauria de ser.
