Perquè estudiam la història? En un principi per no repetir-la. Per conèixer-la a fons, i poder actuar de forma diferent en casos similars que es repeteixen al llarg del temps. Aquest principi bàsic el podríem extreure de qualsevol docent o qualsevol pare o mare al ser preguntat per un infant. Sembla doncs, que qüestionar aquesta màxima seria retornar a èpoques passades no gaire agradables. Qüestionar-la no pareix cosa del que coneixem com a Occident.
Si vos digués que a un col·lectiu se l’ha marcat de forma pública i se li han requisat els seus béns, a qui creieu que em referesc? Molt possiblement la majoria contesteu als jueus durant el règim nacionalsocialista de l’Alemanya dels anys 40. Altres, citareu nombroses dictadures totalitàries d’arreu del món de dècades anteriors. Però a ningú se li ocorreria pensar que això pogués succeir dins una democràcia. Idò si pensàveu que no us podien sorprendre més, us equivocàveu!
Dinamarca ha aprovat una llei, amb suport dels grups liberal, les dretes i els socialdemòcrates (Govern i oposició) en la qual permet requisar béns als refugiats per –literalment– ‘costejar’ la seva estància al país. Llibrequè? Igualquan? Fraternicom? Europa perd els valors i s’encamina un cop més cap al desastre. Això no pot acabar bé mai. És més, segur que no acabarà bé. El feixisme, la intolerància i el racisme tornen a l’escena social del vell continent. A França, Grècia, Anglaterra i als països nòrdics. Ningú se’n salva. El ‘suposat enemic’ són els refugiats. Que no han d’ésser confosos amb immigrants il·legals –persones igualment defensables–. Gent que cerca asil polític i que fuig d’una situació de guerres, fam i misèria.
A Cardiff, ciutat de Gales s’obliga als refugiats a portar una polsera. Vos va sonant això? L’article de la setmana que ve serà sobre els camps de concentració que no tardaran a arribar si seguim per aquesta via. L’Europa d’avui dia fa oi. No és un projecte de persones ni per a persones. No és un projecte amb valors, sinó una unió especulativa per reduir costos a les multinacionals. Aquesta Europa no m’agrada. 80 anys més tard tornam a ser al mateix punt. No n’aprenem.
Per tant, quan els vostres fills o néts us demanin perquè han d’estudiar història digau-li la veritat: Per demostrar que els homes, som els únics animals que seguim ensopegant tres vegades amb la mateixa pedra. I digau-li amb sinceritat, estudiau per demostrar lo irracionals que ens tornam quan venen mal dades. Veient aquest panorama, val la pena seguir estudiant història?
