Per si algú encara tenia dubtes, deixe’m-ho clar des d’un principi: la igualtat no existeix. L’engany ha estat tal que ara, arribat el moment, ens sentim estúpids, jo el primer. No podem negar però, que aquests anys d’esperances han estat molt emocionants. Això de predicar que els valors de la nostra democràcia eren la llibertat, la igualtat i la pluralitat ha estat massa polit com per ser real.
La igualtat se l’ha carregat la publicitat. Les campanyes que tant ens han il·lusionat com “Hacienda somos todos” queden a l’oblit, queden a l’engany, a la nostra pròpia frustració. Si us dedicàssiu a defraudar a Hisenda, no pensau que vos reclamarien una multa potent? Empatitzau estimats. Posau-vos a la seva pell. Sabeu lo complicat que és fer campanyes de màrketing perquè tothom pagui impostos i que ells no els paguin?. Sabeu vosaltres la dificultat i complexió d’organitzar aquesta campanya quan ells no hi formen part?
“Hacienda no somos todos. Solo tú, que eres muy tonto“. El missatge estava implícit a l’anunci. L’hauríem d’haver intuït. L’eslògan pels beneits. L’eslògan pel poble ignorant. I si defraudes, no esperis tenir 30 furgons de policia a les portes dels jutjats. ni molt manco que el Fiscal i l’Advocada de l’Estat et defensin. Això no et passarà mai, i saps perquè? Doncs precisament perquè tu SI ets Hisenda. Des d’aquí el meu reconeixement per sufragar l’educació, la sanitat i els serveis socials. Gràcies pel teu patriotisme. Gràcies per defensar la igualtat. No defraudis, perquè encara que ser Hisenda no és fàcil, és necessari. Si ni l’Agència Tributària es defensa a si mateixa, qui ho farà?
Acab dient que aquest article no és una crítica a Hisenda, ni molt manco als que dirigeixen el país. Que no se vos ocorri pensar-ho. Ni dir-ho. Ni molt menys publicar-ho a Twitter. Preferesc anar amb peus de plom ara que la llibertat d’expressió està en entredit. Qui sap si em poden caure 5 dies de pressó preventiva sense fiança…
