Ja està decidit. El febrer de 2017 el Regne Unit activarà el procediment de l’article 50 del Tractat de la Unió Europea per començar el procés del conegut com a Brexit. Tot i conèixer la data, i haver guanyat un referèndum en favor de la sortida del Regne Unit, aquesta encara planteja dubtes al respecte. Ens trobam davant dues realitats ben oposades, la d’Anglaterra i Gales, on els laboristes i els conservadors predominen i, on l’aposta pel Brexit va ser més intensa. Enfront la d’Irlanda del Nord i Escòcia, on la realitat social i l’estructura política esdevé clarament diferenciada de les majories típiques del Regne Unit i, on el Bremain va guanyar.
El passat dimarts, el diari The Guardian publicava un interessant article que titulava: “Irlanda del Nord podria vetar el Brexit”. En el contingut del mateix, s’analitzava la perillositat pel territori nòrdic d’abandonar el mercat comú europeu.
Cal dir, que Irlanda del Nord exporta un terç de la seva producció directament a la República d’Irlanda. Mentre que l’exportació de la República cap a Irlanda del Nord tan sols representa un 1’6%. Si l’eix principal de la campanya del Brexit va pivotar al voltant del control fronterer –especialment en el control de la immigració–, donam per suposat que s’hauran de restablir les fronteres entre la UE i el UK. Algú s’imagina el cost directe que pot suposar per la balança comercial d’Irlanda del Nord?
Aquest fet econòmic l’hem de relacionar amb el Congrés del Partit Conservador que va tenir lloc el passat dia 4 d’octubre a Birmingham. Allà vam observar com la postura oficial del partit que encapçala Theresa May no s’ha afluixat ni flexibilitzat respecte de la Unió Europea i la immigració sinó al contrari. Han arribat a proposar, exigir a les empreses el llistat de treballadors que no són naturals del Regne Unit. Podrà la UE donar un status especial –a l’estil de Suïssa– a un país que no accepta cap treballador del club comunitari?
A la cara oposada ens trobam a Nicola Sturgeon, cap del Partit Nacionalista Escocès, on ahir mateix publicava un article on feia una apologia dels valors comunitaris europeus, del respecte als estrangers que viuen i fan feina a Escòcia i on convidava a tothom a fer d’Escòcia una terra d’acollida.
Així doncs, veim que el Regne Unit és heterogeni. Observam que tot i que el referèndum va deixar un resultat ajustat 52-48, les postures s’allunyen de cada cop més. Veurem una Escòcia independent formant part de la UE i una reunificació d’Irlanda? O per contra, aconseguirà el Regne Unit salvar la seva unitat gràcies a un acord amb les autoritats europees?
Ja veurem. El que està clar, és que de seguir així els ponts d’unió s’aniran trencant. Si no ho estan ja…
