La llibertat d’expressió esdevé un dels pilars fonamentals de qualsevol règim democràtic. Es constitueix bàsicament com el dret a expressar i difondre qualsevol idea o pensament. I, actualment està contemplat a tots els ordenaments, Constitucions i Declaracions de Drets, essent el més bàsic dels drets en un Estat Democràtic. Tot i sorgir durant la Il•lustració, és cert que ja en la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà, cap a l’any 1789 es va preveure límits a l’exercici d’aquest dret, sent les pròpies lleis les que fixessin la franja.
Actualment, no hi ha cap dubte que Espanya és una democràcia. I que ho seguirà sent. Però l’exercici de la llibertat d’expressió es troba de cada cop més minvat i reduït a una expressió mínima. El quid de la qüestió és el següent: polaritzant el debat, trobam dues postures. Una, –l’actual a Espanya– que protegeix el dret a l’honor, la intimitat i la pròpia imatge per damunt de tot i suposen els límits directes a la llibertat d’expressió; i una altra, més flexible, –que és la que avui vos venc a defensar– que considera la llibertat d’expressió com el valor suprem a protegir en tot cas, per damunt d’altres drets, al meu parer, menys importants.
A continuació vos presentaré quatre exemples de la hipocresia de la societat en defensar la lliure expressió de l’opinió. El primer d’ells, la revista “El Jueves”. Una revista d’humor, on diverses vegades se’ls han segrestat portades per ser ‘injúries a la Corona’. Un país on l’humor està censurat. Un país on la crítica a la casa reial està prohibida dista molt de ser el país on jo vull viure. Els mateixos que imputen delictes a revistes d’humor són els que després se’n van a París a defensar la llibertat d’expressió amb el cas de Charlie Hebdo.
El segon exemple, és el del cantant de rap mallorquí Valtonyc. Ens podrà agradar més o menys, però algú em pot dir perquè s’ha d’enviar a presó a un jove per haver fet cançons? I recordem que les cançons són una forma d’expressió artística, una via d’expressar la teva opinió i desfogar-te. I, continuant amb el tercer cas, els titellaires de Madrid, on quan representaven una obra de titelles, on es feia una crítica humorística de determinades bandes terroristes van ser enviats a presó incondicional sense fiança per ves a saber tu quin motiu.
El quart exemple és l’autobús de la plataforma ultracatòlica “Hazteoír”. I em sembla mentida estar defensant aquesta gent, però algú em pot dir que hi ha de dolent en les paraules del seu autobús o caravana? Si defensam la llibertat d’expressió i atacam la llei Mordassa ho feim fins al darrer extrem. També en els casos que no ens agraden. L’important de la llibertat d’expressió és que si la gent està ben educada, ràpidament demostrarà repulsa cap a les opinions dels “d’Hazteoír”, però en cap cas aquesta repulsa ha d’anar acompanyada de censura. Perquè si ho feim, ens estarem convertint en allò que més estem criticant.
Tornem a l’inici. Tothom té dret a expressar la seva opinió lliurement, ens agradi més o menys. Però cal defensar que la puguem expressar perquè si ara ha estat El jueves. Si ara ha estat Valtonyc, o els titellaires. Si ara ha estat amb Hazte Oir, demà serà amb nosaltres. I, en cap cas ens podem permetre perdre la més bàsica de les condicions dels humans: opinar lliurement. Opinar diferent.
Davant la polèmica suscitada per l’article publicat avui (que aquesta era la intenció cercada), m’agradaria explicar fora de l’article la meva visió de la llibertat d’expressió:
En primer lloc, a l’article he volgut posar 4 exemples diferents de com es limita la llibertat d’expressió, quatre exemples que denoten, que sempre hi ha una excusa per limitar la lliure transmissió d’idees.
Segon: Tema Legal: Actualment no hi ha cap dret que sigui il·limitat. Tots ells, tenen límits. I, aquesta és la configuració legal actual, però tot i ser aquesta, no vol dir que jo l’hagi de compartir, sinó a l’inrevés, discrep totalment. Baix el meu punt de vista, la llibertat d’expressió ha de ser totalment lliure i fora de cap control.
Tercer: Educació: A conseqüència d’això, molts, pensareu que si no es limita la llibertat d’expressió, poden sorgir certs riscs com per exemple l’atac a altres drets de les persones i, perquè no dir-ho, que es facin desbarats i abusos amb aquesta “llibertat absoluta”. Però, el contrapès més fort a la llibertat d’expressió és l’EDUCACIÓ. L’educació, en majúscules. Una educació basada en valors de la igualtat de gèneres, el respecte als altres i el reconeixement de qualsevol identitat sexual sense que hi hagi discriminació.
Quart: Enllaçant amb això darrer. El major èxit per jo contra els ultracatòlics d’Hazte Oir, és la resposta de la ciutadania. Tota la societat amb una única veu criticant el text de l’autobús. I, això és magnífic. Perquè expressa que tenim una societat crítica i oberta de ment. Davant barbaritats en lemes dels autobusos, la crítica més ferotge, però en cap cas la censura. Perquè la censura ens perjudica. Per lluitar contra aquells fanàtics, els arguments. Aquesta és i ha de ser la nostra única i més forta arma. Perquè sinó els estem donant un altaveu que és innecesari i contraproduent.
Cinquè: Quan parl de no limitar la llibertat d’expressió, em referesc a no convertir-nos en allò que sempre criticam. Si jo critic la llei Mordassa. Si critic la censura a El Jueves. Si critic la pena de pressó pe Valtonyc. També he de criticar la immobilització de l’autobús d’Hazte Oír, tot i pensar radicalment oposat a aquesta associació. Perquè amb l’excusa d’Hazte Oír, ens estarem limitant a nosaltres mateixos la nostra pròpia llibertat per expressar els nostres pensaments.
Finalment, perquè no hi quedi cap dubte, som el primer que defensa el col·lectiu LGTB, un col·lectiu que sempre s’ha trobat amb inferiors condicions pels atacs constants que ha rebut. Des d’aquí, la meva defensa més forta. La vostra lluita, és la nostra lluita. I, enllaçant avui amb el dia de la Dona Treballadora. Un altre col·lectiu discriminat i perjudicat. La igualtat absoluta és el nostres objectiu. Però, com he dit, sempre des dels arguments i la paraula. Des de la crítica i el rebuig, però mai des de la censura.
Esper haver resolt els dubtes i la polèmica. En cas contrari, vos preg em comenteu aquí a baix o per privat i seguirem debatent amb molt de gust.
