Com ja va sent habitual, la Plaça Espanya de Palma torna a ser notícia i, no precisament per la seva bellesa. Cada dos mesos, se sol veure als diaris el titular: “Obras en la Plaza España para arreglar baldosas rotas”. Forma part de l’encant de la mateixa plaça. Forma part del seu dia a dia.
No discutirem el gust arquitectònic que tenim els llonguets, GESA n’és un clar exemple. Som peculiars, què hi farem. Enlloc de posar pissarra a les teulades, nosaltres la posam a les places. És igual que cada dos mesos s’espenyin 4 o 5 rajoles, o que quan plou patinin, posant en perill persones, ciclistes i companyia… volem ser originals, i ho aconseguim.
Perquè ens estranya que es reparin rajoles si sol ser lo habitual a les places? Mirau sinó, la Plaça Catalunya a Barcelona. Ah, què mai no es repara? Bé, doncs la Plaça d’Orient a Madrid. Què tampoc? Bé, en alguna cosa havíem de ser innovadors. A més, les reparacions són una bona forma de desestacionalitzar el turisme. I així, sense voler-ho matam dos ocells d’un sol tir. Manca de planificació? A ningú se li ocorreria pensar-ho. Em ve al cap, el metro aquàtic. Allò si que és innovar.
Pensant-ho millor, aquesta forma de fer les coses sol ser la tònica predominant. Aii, si les legislatures duressin més de 4 anys… Som curt-placistes, ho hem de reconèixer. No tenim una visió estratègica, sinó tàctica. I els costos que se’n deriven, són incomptables.
Però la Plaça Espanya ha de ser qualque cosa més que una simple plaça en obres. És i ha de seguir sent un centre de referència turístic i popular. A més de ser el km0 de Mallorca. Una plaça plena de vida. I, ja va sent hora de reformar-la. D’adequar-la, per seguretat, estètica i estalvi en costs. Una reivindicació necessària. Una reivindicació pensada en el llarg termini. Tan necessari avui dia.
