A falta de 30 dies per les eleccions, ja es coneixen tots els candidats al Parlament. Es van perfilant ja possibles pactes post-electorals entre forces conservadores i entre forces progressistes. I entre aquests partits es repeteix molt sovint l’eslògan: ‘Apostar pel canvi‘
L’altre dia l’analista polític Joseba Permach, escrivia al seu compte de Twitter: “La política és allò on l’esquerra discuteix si s’ha de lluitar al carrer o a les institucions, mentre la dreta es queda amb el poder”. I, aquesta discussió provoca que la voluntat de canvi, quedi al final diluïda.
A Balears, consideram partits d’esquerres: PSIB-PSOE, Més per Mallorca, PSM, Iniciativa-Verds, Esquerra Unida, Guanyem, Podem, ERC, Esquerra Alternativa, etc. Entre totes elles, sumen un total del 39’71% aprox. (xifres de les Eleccions al Parlament Balear de l’any 2011). Si llevam el percentatge del PSIB-PSOE, l’esquerra –definida com a tal– hauria obtingut un percentatge del 14’85% de representació real i efectiva. Mentre que la representació l’any 2011 va ser només la de MÉS (9’5%).
Sí, estic parlant de la divisió de l’Esquerra. Perquè per entrar al Parlament, existeix una barrera electoral –tal com tothom sap– del 5% dels vots. Amb la qual aquesta divisió de l’esquerra no només no li atorga més diputats sinó que beneficia el partit majoritari: El PP.
La gran qüestió, quan analitzam els partits progressistes, és: Perquè tants de partits? Hi ha postures tan diverses quan parlam de l’esquerra? Òbviament, la resposta és NO. Perquè el grau d’ecologisme o la intensitat del sobiranisme no hauria de ser un fet diferenciador. Perquè algú em podria explicar la diferència entre MÉS i ERC? I entre Guanyem i Podem?
A tots els líders d’aquests partits jo els hi dic: Vos falta sentit de la responsabilitat. Mentre pensau en quotes de partit o en el nombre de conselleries, els ciutadans ens quedam sense canvi. Encara serà veritat, la famosa frase de la dreta que afirma que l’Esquerra només pensa en distribuir-se cadires.
La solució és més que senzilla: SUMAR I UNIR. Perquè a partir de dia 24 de maig s’hauria de dur a terme un procés integrador de totes les forces d’esquerres, dins un projecte únic, que intenti sumar. Ja és hora de deixar les bregues personals i s’opti per fer una candidatura guanyadora.
L’Esquerra té un problema: La seva prioritat no és governar. Sinó, manar dins el seu redol. I fins que aquests líders anteposin els seus interessos als de la ciutadania, no hi haurà un vertader canvi en la política balear.
