Cinc euros per anar i cinc per tornar. El viatge al paradís sempre ha tingut un cost molt elevat. L’entrada a la vall dels tarongers sembla que també. Fer el túnel de Sóller va ser el major encert de l’època Cañellas, i segurament també el seu major fracàs. No obstant, la polèmica sempre ha envoltat aquest corredor.
Aquesta setmana hem sabut que els residents de Deià i Bunyola no hauran de pagar aquest impost revolucionari que suposa sense cap dilació una estafa. Em solen dir que l’economia de lliure mercat es basa en la competència i en l’empresa privada. I sabent aquesta màxima, segueix pensant que és una estafa, una gran estafa. Perquè hem de pagar l’entrada a un túnel que ja hem pagat entre tots? Vendria a ser una doble imposició tributària. Ho pagam i després ens ho tornen a cobrar.
No va sent hora de que els turistes assumeixin el cost de manteniment del mateix? Un altre principi bàsic en l’economia: les externalitats que es creen les ha de suportar algú. Però aquesta lliçó magistral de l’economia no ha d’ennuvolar la indignació que suposa haver de pagar 10€ per entrar i sortir de Sóller. Si anar a Inca en tren em costa 1’90 lo lògic és que anar més a prop costàs el mateix o similar, i no cinc vegades més. Vaja, tal com jo entenc la lògica.
Sembla que l’article va de matemàtiques i números. Lògic també seria que algú ja s’hagués perdut. Perdut com jo, la setmana passada quan vaig provar allò que diuen el Coll de Sóller. I quin Coll! El camí a Lluc es queda petit al seu costat. Cap cotxe vaig trobar. I ara puc dir, que és bastant lògic que no en trobàs cap.
Vull anar a Sóller pel túnel, i ho vull fer de forma gratuïta. No conec si existeix una Doctrina Botín per això. O alguna altra argúcia legal. Però sent realista, no crec que els meus desitjos es compleixin. Al cap i a la fi no sóc fill de rei. Ni tinc la sang blava. Simplement tinc un lògica, tal vegada, molt agosarada.
Vull seguir anant a Sóller. De moment cinc euros per anar i cinc per tornar. Un peatge que haurem de seguir pagant.
