Quines contres te viure a una illa? No tot són avantatges. Viure en un arxipèlag també duu associat uns majors costos d’exportació, de transport, inclús de fabricació. I, si a més consideram que som una Comunitat que vivim del turisme, no podem obviar que comptam amb unes infraestructures sobredimensionades fetes per les puntes de població de la darrera setmana de juliol. A Canàries succeeix el mateix, no ens enganyem.
Les Illes Canàries són l’arxipèlag més lluny de la Península Ibèrica, reconegut per la Unió Europea com a territori Ultraperifèric amb el que la problemàtica dels costos d’exportació i transport és molt major, exponencialment major. Però Canàries té la sort de tenir un Règim Econòmic i Fiscal reconegut inclús en la disposició addicional tercera de la Constitució Espanyola. Un règim Econòmic i Fiscal que introdueix l’existència de l’IGIC – Impuesto General Indirecto Canario (l’equivalent a l’IVA estatal), amb un tipus impositiu general del 7% front al 21% que patim a les Balears. I clar, que les Illes Canàries estan a la costa d’Àfrica, a més de 2.000 kilòmetres de distància de la Península. Però no va sent hora de que se’ns reconegui també la nostra condició d’illencs?
Com és que ells si i nosaltres no us demanareu, doncs els canaris han tengut dues coses determinants, són un sol poble i han tingut un lobby empresarial molt potent. I mira que aquí tenim els Escarrer, March, Riu i Barceló. Però lo cert, és que mai han exercit com un grup de pressió a Madrid en defensa dels interessos de Balears. Sonarà a tòpic però el ‘Plátano de Canarias’ és la mostra més significativa del que vol dir defensar lo teu. Com diríem aquí, defensar lo nostro. Quan arribarà el dia que tots facem campanya per les patates de Sa Pobla o per la sobrassada mallorquina…
El producte i els arguments els tenim, ara només ens falta la gent i les ganes de fer-ho. Posar les Illes Balears al tauler de joc. D’una vegada per totes.
