Res no està escrit. I, sempre hi ha un bon moment per fer història. Tenir 1 diputat d’un partit illenc després de 38 anys, semblava més fàcil que mai. Un escenari convuls, molta volatilitat i altres motius que propiciarien que des de Balears es pogués defensar els interessos de les illes. La realitat, freda, crua ens torna a posar on érem. Som una província més. Una de tantes. Ja podem tenir un sistema de finançament pèssim o viure sense un REB (Règim Especial Balear) decent, que al final dels 8 diputats que se’n van a Madrid, se’ls repartiran tots els partits estatals.
Una vegada passat tot l’èmfasi electoral, toca fer l’anàlisi real. A quants vots s’han quedat Antoni Verger i companyia de treure 1 escó? Hi ha una millora significativa? L’any 2011, la suma de PSM-IV va treure 31.400 vots. L’any 2015, després d’unes eleccions autonòmiques amb un sorprenent resultat, n’han tret 33.900 vots. O sigui, en 4 anys tan sols han estat capaços d’aconseguir 2.500 vots més. Respecte a El Pi, –que no es va presentar l’any 2011– enguany n’ha tret 12.902. Sabeu a quants vots va estar el darrer escó (per cert, el 2n del PSIB-PSOE)? No tingueu aversió a les matemàtiques. Feis la suma de Més i el PI. Si, 46.800. I si vos dic que el darrer escó es va obtenir amb 44.000 vots? Pensau-hi…
El més fàcil ara seria criticar ambdues campanyes. Fer una campanya centrada en recuperar ‘els drets socials’ perd força quan tens Podemos (amb una repercussió mediàtica 100 vegades major) i Unitat Popular (IU) defensant el mateix. Vot útil segurament. Però ara, no és moment de crítiques. Els ciutadans de Balears han parlat. Han decidit.
I, ja que mai se sap quan tornarem a tenir eleccions, faig una proposta desinteressada. 1 únic punt al programa. El finançament. Res més. Simple. Cercar el que ens uneix i no el que ens separa. Vull recordar que la millora del finançament –que si és com una gallina d’or– és la base dels drets socials. Amb 800 milions més de finançament, imaginau-vos tot el que es pot fer. Reduir llistes d’espera a sanitat, contractar més professors, rendes d’inserció,… Un programa electoral senzill però complex alhora. I, entre les joies de la corona, també hi hauria aconseguir un REB tipus canari o el que ja s’aplica a Còrsega i exigir l’aplicació de les inversions estatutàries reconegudes a l’Estatut. 3 propostes. Necessàries. No gens senzilles, però ningú va dir que seria fàcil.
Però bé, això ja per les properes eleccions generals. 3 mesos o 4 anys, qui sap. Mentrestant ens podem seguir resignant, com els darrers 38 anys.
PD: Ah, demanar els 800 milions pel finançament no és fer demagògia, estimat Miquel. És coherent, just i possible.
PD2: L’Estatut és una Llei Orgànica. S’han de complir totes les lleis, o tan sols algunes?
